Miguel Delgado és un dels alcaldes penedesencs més veterans de la comarca. És el batlle de Castellet i la Gornal des de l’any 1999 i, a més, és vicepresident de l’Àrea del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf.
Delgado, com tots els alcaldes del país, viu una situació complicada amb la crisi provocada per la Covid-19, però especialment per l’anunci de l’empresa Robert Bosch de marxar de Castellet.
Aquesta setmana hem parlat amb el batlle sobre l’actualitat de la comarca i el municipi de Castellet, així com de la seva trajectòria al consistori.
Fa 21 anys que ets alcalde de Castellet i la Gornal. Quin és el secret d’aquesta trajectòria tan llarga?
No hi ha cap secret. L’eslògan de la primera campanya política que vam engegar era No prometrem res, que no sigui treballar i Castellet, al servei de les persones. Els valors importants de l’Ajuntament han de ser treballar per estar al servei dels veïns i que la relació entre els nostres habitants sigui l'adequada. Això és el que hem fet tot aquest temps i crec que aquesta manera de veure les coses no l'hem canviat.
Com ha canviat Castellet?
Crec que les millores que hem aconseguit van encaminades en la millora de la qualitat de vida dels nostres veïns. Som dos nuclis de població i hem treballat perquè tots els veïns, visquin on visquin, tinguin accés als mateixos serveis i a les mateixes condicions. També hem resolt el problema de les urbanitzacions. Ara mateix, és l’ajuntament qui proporciona els serveis essencials i ja ningú paga la quota urbanística i la junta de compensació ha desaparegut. És una cosa de la qual podem estar contents.
Vas viure la crisi del 2008 com alcalde i ara també estàs vivint una situació complicada amb la pandèmia de la Covid-19. Quines diferències hi trobes?
Aquesta etapa és diferent perquè hi ha problemes de salut i hi regna desconfiança, desesperança i sobretot incertesa. La crisi del 2008 va ser econòmica, la gent sabia que la situació s’acomodaria amb el temps i que haurien de retallar en certs aspectes. Ara, en canvi, la situació és tan incerta que ningú sap què passarà ni com acabarà.
També està afectant l’economia actual, ho podem veure amb la fugida d’algunes empreses.
Crec que són dues situacions que han coincidit. Crec que si no hi hagués estat el problema de la Covid-19, la situació hauria estat la mateixa. Tenim un canvi important en la qüestió energètica, hem de transformar l’energia i que totes siguin renovables. A més, és una obligació i tenim dates per complir-ho. La indústria també s'ha d'adaptar a això i ha de procurar el seu propi manteniment. Així que si han de traslladar una empresa a un altre territori, ho faran.
Què significa Robert Bosch per a Castellet?
És molt important. Es va instal·lar a finals dels 70 i va arribar a tenir en plantilla uns 1.200 treballadors. La seva desaparició és un cop molt fort per Castellet però sobretot per als treballadors. A l'any, a l'Ajuntament deixava aproximadament 70.000 euros però el més important i el més alarmant és que deixarà unes 400 persones sense feina.
Quines solucions esteu buscant des de l’Ajuntament?
Estem buscant alternatives perquè algú, si no es Robert Bosch, s'implanti i pugui oferir llocs de treball. Encara que siguin 50, estarem encantats. Des de l'Ajuntament estem oberts a acollir a qualsevol empresa que vingui, amb unes condicions adequades. De fet, ja hi ha interès d'algunes empreses. Hi ha una mica de llum en el problema però no és moment encara de publicitar-ho.
També hi ha sobre la taula el PDU de l’activitat econòmica Sant Marçal – Cal Vies, que afecta Castellet. Quina és la vostra postura?
Nosaltres defensem el projecte perquè entenem que el Penedès necessita llocs de feina. El patró de la comarca diu que al sector agrari s'hi dedica un 10% de la població, als serveis un 50% i al sector industrial un 40%. Segons aquestes dades, per què no es podria crear un sector de transformació primària dels productes agrícoles? Si fóssim capaços d'oferir una alternativa així, es podrien incorporar treballadors industrials però estarien al servei de l'agricultura.
És un projecte amb molts enemics perquè es considera que va en contra del paisatge penedesenc i de la tradició vitivinícola.
Sí però hem de pensar que poden conviure les dues situacions. Tinc molta fe en la enginyeria i l'arquitectura. Segur que hi ha alternatives tècniques noves. Fa poc vaig estar en una zona vitivinícola d'Espanya on el tràfic del vi es fa entre dues plantes que estan a cada banda d'una carretera. El tràfic es fa per sota de la carretera de forma automàtica. La tecnologia i les tradicions s'han de complementar.
Lorena Del Amor