Foto: Fèlix Miró
Nascut a Reus el 1973 (47 anys), Sisco Benet és el nou cap de colla dels Castellers de Vilafranca. Té tres fills: Foix, Quim i Tina, és tècnic de riscos i viu a Guardiola de Font-rubí.
Què fa un reusenc com a cap de colla dels Castellers de Vilafranca?
Jo sempre dic que sóc nascut a Reus i fill de Vilafranca, ja que de petit el meu pare va treballar una temporada a Vilafranca i sempre hem mantingut relació amb la Vila. Quan tenia 4 anys vaig entrar als Falcons on vaig estar activament fins a l’any 2000, quan vaig entrar a formar part de la colla Castellers de Vilafranca.
Què són els castells per a tu?
Una afició. Una afició que ha condicionat l’estil de vida triat i que, en molts moments, es va convertir en una passió.
Com coneixes els castells? Quins fets o vivències et marquen?
No tinc el record de conèixer-los. No recordo descobrir-los. Sempre he conviscut amb ells. Recordo moltes vivències, com el primer 4d9f de la Colla Vella a la plaça del Blat; la primera Td9fm dels Castellers de Vilafranca en un concurs. També la primera descarregada, el primer Pd8fm, el primer 3d10fm dels Verds. La meva primera Td9fm… N’hi ha un centenar. M’han marcat temporades històriques com la del 2013 i m’ha deixat força empremta les relacions personals amb altres castellers i al voltant dels Castellers de Vilafranca.
Com comences com a casteller?
Vaig començar com a casteller cap al 1981 quan es va crear una colla a Reus i, sabent que jo feia falcons, em van demanar de fer d’acotxador a la colla que volien fundar.
Quan entres a la colla de Cal Figarot? Com va ser?
L’any 2000. Vaig parlar amb en Francesc Moreno ‘Melilla’ i li vaig dir que volia fer castells, i que tot i viure llavors a Reus, hi seria per tot: els assaigs de dilluns, dimecres, divendres, les actuacions i el que convingués. Ell va riure i em va dir que endavant.
Què et porta a treballar per als Verds? Com acceptes el repte de ser el cap?
D’una manera o altra sempre he estat implicat amb l’entitat. A part de l’activitat pròpia dels castells he estat a l’arxiu i amb la canalla. Ser cap de colla no és un repte que m’hagin proposat. Va ser un repte que em vaig plantejar si aconseguia rodejar-me d’un magnífic equip, tant en l’aspecte de la tècnica com de junta, com així ha estat.
Algun fet o experiència que avali el teu lideratge? I què ha de prevaldre en el col·lectiu?
La veritat és que no tinc cap experiència. En el col·lectiu ha de prevaldre l'humiliat, la constància, l’empatia i pensar en el millor per a la colla i per als nostres aficionats.
Com recordes els teus caps anteriors i els coneixements que n’has après?
Evidentment tots els caps de colla que has tingut t’han influenciat d’una manera o altra i t’han ensenyat a ser millor casteller i estimar la colla.
Què ha passat perquè, després de vint anys de lideratge dels Verds, la Vella hagi agafat el testimoni?
Ja, Ja (riu). Per agafar el testimoni haurien d’estar 20 anys al capdavant. Senzillament ha passat el mateix que a principis dels anys 90. El nivell està molt igualat. Tan sols cal veure el final de temporada de la Joves de Valls. Amb el temps i sense rivalitat tots ens adonarem del privilegi i mèrit d’haver vist, viscut i gaudit 20 anys al capdavant i superant-se any rere any, tot i els relleus generacionals, el canvi de societat, etc. Que quedi clar que la nostra intenció és que els Castellers de Vilafranca i el nom de la Vila i el Penedès, segueixin segles al capdavant.
Com veus el futur casteller en general?
El dels Castellers de Vilafranca, bé a curt i llarg termini. Per a la resta, si no et sap greu, prefereixo avui obviar la pregunta.
Donant per fet que qualsevol plaça és important, què prima més per a tu: Sant Fèlix, Santa Úrsula, el Concurs? De fet, quin ha de ser el màxim objectiu de la colla?
Com que a Santa Úrsula no hi anem, aquesta la descarto. Entre Sant Fèlix i el Concurs, dir-te que, per a mi, un concurs no és una diada com jo l’entenc. No té res a veure. Evidentment ens agrada anar-hi, competir-hi i, si podem, guanyar-lo. Però ni s’hi va ni es gestiona com una diada. Si la pregunta és on hem d’anar a màxims, crec que una colla com nosaltres no pot deixar res a banda. Si ens plantegem una renúncia, això crea relaxació i és perillós en els castells. Hem d’anar a per totes.
Si parlem del sostre casteller, quin ha de ser?
No ho sé. Sempre dic que quan vaig veure el primer 4d9f descarregat, un home penedesenc al costat meu plorava, tot dient que ja es podia morir. Des d’aquell dia s'hauria mort unes quantes vegades.
Tens un fill casteller; què em pots dir d’ell?
Tenir un fill casteller és un orgull i un patiment. Per a ell i per a qualsevol nen que pugi als nostres castells sols puc tenir paraules d’elogi, d’agraïment.
És evident que avui el casteller s’ha de preparar. Folklore o esport?
Té elements d’ambdues coses i també d’altres. Això és el que els fa especials. No hauríem de tenir la necessitat d’encasellar-ho en un lloc en concret. Per a mi els castells son això: castells.
Moltes gràcies Sisco per atendre’ns i ‘finet i pel mig’.
Josep Maria Batet