La Penya Blanc-i-Blava de Vilafranca i Comarca està d’aniversari: celebra 40 anys i, per conèixer la seva història, hem parlat amb l’actual president de l’entitat, Pol Lluch.
Qui va fundar la Penya?
La penya la va fundar Eustaquio Parrilla, que en aquell moment, fa 40 anys, era el cap de la Policia Local de Vilafranca. Juntament amb alguns pericos més de Vilafranca, Parrilla, va constituir la penya. Inclús les primeres reunions es van fer als despatxos de l’Ajuntament. El primer president de la penya va ser Antonio Mañé, el qual va estar al capdavant durant 22 anys. El va rellevar Josep Pros durant 4 anys, després va estar 8 anys el Francesc Sardà i ara estic jo des de fa 6 anys.
Com va aconseguir tirar endavant?
De seguida es van aglutinar tots els pericos de la comarca, vam arribar a ser més de 200 socis a la comarca i amb l’ajuda de la gent, com totes les entitats socials, vam aconseguir consolidar la penya i que durés fins ara.
Què fareu per celebrar els 40 anys?
Aquest dissabte farem un sopar al Sol i Vi al qual assistirà gent vinculada al Club i els expresidents Joan Collet i Daniel Sánchez Llibre. També esperem que assisteixi algú de l'Ajuntament de Vilafranca i la presidenta de la Federació de Penyes. Hi haurà una entrega d'obsequis a les penyes que vinguin de fora i moltes sorpreses que no puc revelar per als socis i no socis que assisteixin al sopar.
Celebrar 40 anys és extraordinari?
Sí, no hi ha masses penyes de l’Espanyol que tinguin 40 anys. Potser som de les cinc primeres penyes blanc i blaves formades en tot el territori.
Com us organitzeu?
Quant a la part directiva, tenim una junta formada entre 8 i 9 persones. Després hi ha els socis que paguen una quota a l’any a canvi d’organitzar autocars per anar a veure a l’equip cada vegada que juga a casa.
Quines activitats organitzeu al llarg de l’any?
A banda de muntar autobusos sempre que l'espanyol juga a casa, fem una calçotada anual i celebrem els aniversaris cada 5 anys. D'altra banda assistim a les reunions de la Federació de Penyes, als aplecs que cada any hi ha i a altres aniversaris de penyes properes, per exemple aquest cap de setmana hem estat a Cambrils.
Quines han estat les fites més importants al llarg d'aquests 40 anys?
Potser l'esdeveniment més important que hem acollit a Vilafranca ha estat l'Aplec de Penyes el 2006. Cada any hi ha una penya que organitza l'aglutinament de totes les penyes de l'espanyol i aquell any vam ser nosaltres. Va ser la 16a edició que se celebrava i van venir més de 1.000 persones de Catalunya i Espanya. A més, va assistir el president del club en aquell moment, Sánchez Llibre, el qual va portar la copa del rei que havia estat guanyada recentment. És important destacar també que hem estat a totes les finals. A la copa del rei celebrada a València vam omplir 3 autocars, a la copa del rei a Madrid 3 més i a la final de la UEFA van marxar unes 70 persones a Glasgow en avió.
Heu tingut mai dificultats per tirar endavant les activitats habituals de la penya?
Afortunadament no, hem passat algun moment complicat econòmicament perquè les quotes dels socis no són molt altes però ens hem alimentat venent loteria, amb petites ajudes del club el qual ens deixa alguna llotja per poder rifar-la però sobretot ens han ajudat les reserves de les places d'autocars per tota la temporada que ens permeten tenir uns diners per avançat i organitzar les nostres activitats. Actualment tenim pràcticament 40 persones que a principis d'any reserven el seu seient d'autocar.
En quin moment es troba la penya?
Tenim una salut de ferro, actualment comptem amb uns 180 socis. Nosaltres volem ser una penya top i això vol dir tenir un local social on celebrar les reunions de junta i organitzar esdeveniments. Hem de seguir organitzant autocars sempre que l'Espanyol jugui a casa. Aquests són els puntals que tenim clars que hem de continuar oferint i de moment res indica que no ho puguem fer.
Què us diferencia d'altres penyes?
La nostra penya és força independent de la resta en el sentit que no compartim el transport amb altres penyes. A més, som de les poques que tenim un local social. Coneixem altres penyes periques, com la de Sant Sadurní, del Baix Penedès, Cambrils o Torredembarra que no poden muntar els seus autobusos sinó que els han de compartir o fins i tot no poden fer-ho i marxen en cotxes particulars o trens. Som referència a la comarca i de fet, quan es va fundar la penya del Barça actual de Vilafranca ens van demanar consell per gestionar-la.
Lorena Del Amor.