L’Olga Martínez (Barcelona, 1959) i en Paco Robles (Jerez de la Frontera, 1957) són professors d’institut a Vilafranca que compaginen la docència amb la direcció d’una de les editorials afincades a la nostra comarca. Fruït de la seva passió per Amèrica Llatina va sorgir un projecte de petita editorial anomenada Candaya, a les Gunyoles (Avinyonet del Penedès). Des de llavors han publicat diverses obres de narrativa i de poesia d’autors llatinoamericans. Amb l’objectiu de “ser un espai de diàleg entre la literatura que s'està fent en llengua castellana a Espanya i a Amèrica Llatina”, fa uns anys van decidir apostar també per la nova literatura espanyola contemporània, de la qual han publicat algunes obres d’èxit.
Amb Candaya vau aconseguir reunir dos somnis: defensar la literatura hispanoamericana i gaudir de la seva cultura. Creieu que es menystenia?
Arran dels nostres viatges vam veure que hi havia un espai no cobert de la literatura llatinoamericana al nostre país. Ens agrada molt la cultura d’Amèrica Llatina i hem passat estades llargues en molts dels seus països participant en projectes de cooperació, però també per descobrir nous autors que tenen molt a dir. La nostra il·lusió és recórrer algun dia la geografia sencera d'Amèrica Llatina.
Rebeu moltes propostes d'obres per publicar en el vostre dia a dia?
Sí, és una bogeria. Una mitjana de dos exemplars per dia. Malauradament, no els podem llegir tots i donar-los resposta. Al cap de l'any publiquem entre vuit i onze obres perquè ens interessa mimar cada llibre i fer-ne el màxim de difusió possible.
Amb l'editorial en marxa, vam descobrir un autor del qual tothom deia que era interessantíssim. Es tractava d'Agustín Fernández Mallo i ens va enviar una novel·la, Nocilla dream, que es va convertir en un fenomen editorial. Vam fer set edicions i un total de 30.000 exemplars. Era un dels nostres primers llibres de narrativa i a partir d'aquell moment ens vam convertir en un referent de la nova literatura espanyola que es feia a la Península Ibèrica. Aquest tipus de literatura es planteja polsar el complex present, donant eines d'anàlisi de la realitat que vivim, però amb camins formals diferents.
El boom de Nocilla dream us va ajudar, en certa manera, a capejar la crisi del sector?
La crisi també ens va afectar, és clar, tot i que pensem que tenim un catàleg excepcional, perquè és molt difícil tirar endavant. I més a Espanya, on hi ha molts escriptors i molt pocs lectors. Però també cal dir que són lectors molt resistents perquè la literatura és com una pàtria.
El volum de lectors ha baixat els darrers anys?
Sí. En primer lloc, estem en un país en el qual es llegeix poc, tant abans com després de la crisi, i en segon lloc haig de dir que s'ha notat molt l'empobriment de la classe mitjana i dels sectors intel·lectuals, que eren els principals consumidors de llibres. Recordo que abans era habitual anar a una llibreria i comprar 4 o 5 llibres. Fins i tot compràvem més llibres dels que realment podíem llegir.
I amb el llibre online s'ha reduït més?
Sí, però a Espanya el llibre digital no ha acabat d'arrencar. A Candaya estem immersos en un procés de digitalització del nostre catàleg amb la consciència que el volum de vendes de llibres online és baix. Encara és un nínxol de mercat petit per a nosaltres, però hi hem d'apostar.
Compagineu la direcció de l’editorial amb la docència. Teniu previst fer el salt de ple al sector?
El fet de ser professors que treballen a mitja jornada ens ha ajudat a tenir estabilitat i llibertat a l'hora d'apostar per obres que crèiem que s'adeien al nostre catàleg. Moltes vegades hem dit que no a llibres pagats que ens haurien salvat l'any, però que ens semblava que no tenien gaire qualitat literària. Sempre hem estat molt curosos amb les nostres eleccions perquè per a nosaltres el prestigi editorial és el nostre capital. Si depens econòmicament de l'editorial és impossible fer-ho així.
Com veus les noves generacions de lectors?
Fa 34 anys que dono classe i no penso que els joves d'ara siguin menys lectors que fa 30 anys. El gust per la lectura s'ha de saber despertar.
I com es pot despertar?
Abans de tot, cal que llegeixin els seus contemporanis, en els quals vegin els seus referents. Moltes vegades els programes dels llibres inclouen literatura juvenil de qualitat molt baixa i n'estic en contra perquè des de l'institut hem de saber aprofitar l'ocasió per proposar literatura amb rigor als joves de 15 anys en amunt.
Però el més important és despertar l'emoció, la passió i l'interès per la literatura. Després ja els portarem a conèixer la part més acadèmica i rigorosa. També és una bona idea treballar la literatura vivencial. M'agrada molt portar els alumnes a fer rutes literàries perquè és una manera de viure la literatura. I és una experiència que encara és més intensa si tens ocasió d'anar amb l'escriptor com vam fer nosaltres amb Invasión, de David Monteagudo.
Lídia Oñate