Quima Ricart i Antònia Bonell són les autores del conte Les hores de la vinya. Del cep al celler, un llibre il·lustrat que recull tot el cicle anual de la vinya i les tasques que s'hi desenvolupen, editat per Edicions i Propostes Culturals Andana. Les seves autores el van presentar el dissabte 24 de setembre, en el marc de la 36a edició de la Mostra de Vins i Caves de Catalunya , i el dijous 6 d’octubre al pati del Vinseum de Vilafranca.
Quima Ricart (Vilafranca del Penedès, 1974) és escriptora i mestra de primària a una escola penedesenca i Antònia Bonell (Vilafranca del Penedès, 1967) és il·lustradora i botiguera. No és el primer cop que aquestes dues penedesenques treballen juntes.
Quant de temps heu necessitat per fer realitat aquesta obra?
Quima Ricart: El procés de creació d'aquesta obra ha estat molt llarg, de dos anys, perquè volíem assessorar-nos bé i comprovar in situ tot el procés de la vinya. Hem fet molta recerca d'informació, llegit molts llibres sobre el tema, realitzat visites a cellers i passejades per les vinyes, i centenars de preguntes. Estem molt satisfetes amb el producte final perquè s'ha fet amb el màxim rigor, buscant diferents punts de vista i seleccionant el més interessant de tot.
Un procés llarg.
Antònia Bonell: Ha estat un procés llarg, però molt estimulant, perquè ens ha permès conèixer el Penedès i l'àmbit vitivinícola. Ha estat tot un repte representar el món de la vinya en imatges; per això ha calgut fer una gran tasca de documentació i assessorament.
Quima Ricart: Fer aquest llibre ha estat per a mi un doble regal: en la vessant pedagògica m'ha agradat molt posar-me a la pell del nen, i fer-me preguntes respecte al tema, i a partir de les informacions trobades, adequar el llenguatge als nens, i també a nivell personal, perquè sóc del Penedès i el meu avi era pagès, i, malgrat això, havia alguns aspectes que desconeixia del món vitivinícola.
A qui va adreçat?
Està adreçat a tots els públics, però especialment als infants, i a tothom que vulgui conèixer de més a prop el món de la vinya i el vi. També a les persones que encara mantenen intacte el desig de saber, aquella curiositat innata, pròpia dels més petits.
El conte ressegueix les estacions de l'any i inclou un poema per introduir-les.
Quima Ricart: Sí, per il·lustrar el cicle de la vinya, havíem de recórrer tot el procés pel qual passa, des de l'hivern, quan les vinyes es queden en repòs, després de la verema, fins a la tardor, quan se'n recull el fruit. El poema va ser una idea que va sorgir a posteriori, per acompanyar els textos i separar les estacions d'una manera gràfica i diferent, que trenca amb la resta.
Durant la presentació del conte a Vilafranca també hi van intervenir el director general de l'INCAVI, Salvador Puig, i un representant de Rius & Rius Assessors.Per quin motiu?
Són els patrocinadors del conte, juntament amb el departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Agraïm molt el seu suport.
Quin va ser el vostre primer llibre conjunt?
Quima Ricart: L’any 2011 vam publicar el nostre primer conte Festa Major sobre “la més típica” i, a partir d’aquesta col·laboració, ens vam animar a fer-ne un altre sobre la malaltia que havíem patit les dues, quan els nostres fills eren petits: La mare està malalta. Hi vam estar treballant conjuntament més d’un any.
Antònia Bonell: L’any passat vam començar una col·lecció de contes infantils emmarcats en la Festa Major de Vilafranca, englobats en la marca Quimantó és Festa Major! Els protagonistes són els components de La colla Espardenya, els quals viuen aventures amb diferents balls de la festa. El primer conte de la col·lecció és En Fèlix, no vol baixar i està protagonitzat per la mascota dels nens de la colla, juntament amb el Gegants de Vilafranca.
No deu ser fàcil fer un llibre a quatre mans. Com us ho combineu? Les imatges es van adaptant als textos o és al revés?
Quima Ricart: Hi ha molta sintonia i respecte envers les aportacions que anem fent les dues a mesura que avança la feina. Acostumem a fer el primer guió o esquema plegades, i després anem treballant de manera individual fins que comentem els avenços. No donem per acabat res que no haguem contrastat. A vegades el text acaba adaptant-se a la ilustració, o al revés, el dibuix al text.
Antònia Bonell: Som flexibles en la nostra respectiva feina i cerquem complementar al màxim el text amb la part visual i a l'inrevés. Les dues parts funcionen de manera independent, però juntes tenen més força . Creiem que es nota aquest equilibri i treball conjunt en els nostres llibres.
Olga Aibar
