El vilafranquí Jordi Ros va crear el 2009 l'ONG Labdoo, la qual recupera ordinadors en desús i els repara instal·lant-hi programari educatiu per fer-los arribar a les escoles més necessitades. De les reparacions s'encarreguen les escoles i instituts que incorporen el projecte com una assignatura. En total, hi ha 241 punts de reparació per tot el planeta. Labdoo ha recuperat més de 14.000 ordinadors portàtils dels quals n'ha distribuït uns 9.500 en més de 1.160 escoles d'arreu del món. Tot això a cost zero i sense generar emissions de diòxid de carboni addicionals.
Com se't va ocórrer formar el projecte?
Quan estudiava el doctorat en telecomunicacions a Califòrnia vaig fer un viatge a Guatemala amb Enginyers Sense Fronteres. Em vaig proposar l'objectiu d'agafar uns ordinadors i deixar-los en alguna escola de Guatemala que els necessités. Al final vaig aconseguir portar 12 dispositius i d'aquell viatge va sorgir la iniciativa de Labdoo.
Abans del viatge ja ho tenies previst?
No, tenia al cap que volia ajudar d'alguna manera, així que em vaig plantejar què podia fer des del meu món, les telecomunicacions. Vaig arribar a la idea de crear Labdoo, una xarxa social perquè tothom hi pogués col·laborar.
Com funciona la plataforma?
Quan una persona deixa de fer servir un ordinador portàtil o tauleta ha d'entrar a la plataforma online Labdoo i registrar el dispositiu. La web li generarà un codi que ha d'enganxar a l'ordinador. D'aquesta manera, el donant podrà fer el seguiment del seu dispositiu i conèixer en quina fase es troba.
On es troben els punts de reparació?
Nosaltres els anomenem hubs i n'hi ha de molts tipus. A Vilafranca hi ha els principals. La biblioteca Torras i Bages, l'Escorxador i la Gestoria Planas actuen com hubs de recollida. En canvi les escoles Sant Elies, Montagut, Sant Josep, l'Institut Eugeni d'Ors i ara estem en procés d'afegir l'Alt Penedès, són hubs de recollida i reparació. No obstant això, una família pot tenir-ne un a casa, o una universitat o una empresa, fins i tot altres ONGs.
Què s'ha de fer per col·laborar amb un viatge?
El viatger ha de registrar la ruta que farà a la plataforma i se li assignaran un o dos aparells. L'ONG també té cura del medi ambient i vol contribuir a no generar emissions de diòxid de carboni addicionals, per aquest motiu aprofita els viatges dels voluntaris.
Com es connecten els punts de reparació i els viatgers?
Sobretot col·laborem amb altres ONGs, les quals aprofiten les missions humanitàries per apropar els dispositius. També a través de rutes col·laboratives, per exemple hi ha agències de viatges que ofereixen col·laborar amb el projecte proporcionant el dispositiu als clients. Aquests només han de deixar l'ordinador a la recepció de l'hotel i algun mestre de l'escola s'encarregarà de recollir-lo.
Va costar posar en marxa el projecte?
La comunicació és fonamental per projectes com el nostre perquè si la gent ens coneix, s'activa el circuit. En aquest sentit, les xarxes socials i la premsa han estat claus.
Quanta gent hi ha darrere de Labdoo?
A la plataforma tenim més de 2.500 voluntaris registrats però amb tots els col·laboradors podríem ser al voltant de 10.000 persones.
Com es fa la tria de les escoles on es dirigeixen els dispositius?
Ningú coneix totes les escoles del món però per cada escola necessitada hi ha alguna persona que la coneix. Labdoo permet rebre aquesta informació la qual acostuma a arribar d'ONGs o gent particular.
Si un dels ordinadors reparats s'espatlla què feu per arreglar-lo?
Utilitzem dos mètodes. D'una banda a la plataforma hi ha una eina d'ajuda on les escoles poden deixar les seves preguntes sobre com solucionar algun problema relacionat amb l'ordinador i algun voluntari respon. D'altra banda, quan un ordinador deixa de funcionar es fa servir el mateix mètode de retorn que per enviar-lo.
En què consisteixen els paquets educatius que s'instal·len als ordinadors?
Hi afegim programes com per exemple la viquipèdia offline, que té tota la informació de la pàgina web i es pot consultar sense accés a internet.
Els continguts es van actualitzant i cada vegada són més rics. Hi ha aplicacions com la Khan Academy offline o Edubuntu, una col·lecció de programes educatius gratuïts que voluntaris d'arreu del món desenvolupen. També hi ha vídeos educatius offline o llibres de lectura amb copyleft.
Com va ser la resposta del Penedès?
Va ser brillant, l'Ajuntament de Vilafranca ens va oferir moltes facilitats quan els vam explicar el projecte. Ens van facilitar crear el hub de l'Escorxador i comunicar el projecte a la ciutadania.
Teniu algun objectiu concret per al projecte?
El nostre objectiu sempre ha estat que l'educació sigui un bé universal per tothom. Avui en dia, 4 de 7 persones del planeta no tenen accés al coneixement així que el nostre treball se centra a expandir l'accés a l'educació al món.
Totes les biblioteques públiques de l'Alt Penedès actuen com a hubs de recollida, de manera que qui vulgui col·laborar pot apropar-hi els seus dispositius en desús.
Lorena Del Amor