Amb ocasió del Dia Internacional de la Dansa, Vilafranca va estrenar un nou festival anomenat Dansòmetre. A part dels espectacles de les escoles de dansa, també es va portar a terme la programació professional de la temporada.
La vilafranquina Aina Alegre va portar per primer cop a Cal Bolet el seu espectacle Le Jour de la Bête (El dia de la bèstia).
L'Aina es va formar al Centre National de la Danse Contemporaine a París, on viu des del 2009 i hi desenvolupa el seu propi treball com a ballarina i coreògrafa.
Pel que fa a les seves creacions, s'interessa en pràctiques físiques que provenen de diferents cultures del cos per qüestionar-lo i traduir-lo en una experiència física i donar una perspectiva coreogràfica.
El dia de la bèstia és la primera obra grupal que dirigeix, on, a més, fa de ballarina. En aquesta peça reflexiona sobre els rituals festius de les festes mediterrànies i declara que la Festa Major de Vilafranca hi té molt a veure com a font d'inspiració.
Com ha estat dirigir la teva primera obra grupal?
Fins ara només havia dirigit obres individuals, per la qual cosa El dia de la Bèstia ha estat un repte. Ha sigut molt intens, sobretot perquè l’he dirigit i a la vegada n'he sigut intèrpret.
Quina és la sensació de portar El dia de la bèstia a Vilafranca?
Ha sigut genial poder fer aquesta obra aquí, a la meva ciutat.
D’altra banda, tot i que l'equip d'intèrprets són vinguts d'arreu d'Europa els he parlat molt de les festes d'aquí i crec que han entès la importància d’actuar a Vilafranca. Ha sigut important per nosaltres poder venir a la Vila, ja que d'alguna manera és el territori d'on ha nascut aquest projecte.
Quins elements d'inspiració vilafranquina i festamajorenca hi ha?
Vaig intentar captar i apropiar-me sobretot de l'energia física que es respira durant la festa major. La gent acostuma a ocupar uns espais simbòlics dins de la festa i es creen moviments col·lectius dels quals m’aprofito. També em vaig inspirar d'algunes gestes, accions i alguns ritmes de les nostres festes tradicionals, no només de la festa major de Vilafranca.
Com ho pot percebre l'espectador?
Crec que l'espectador pot percebre alguna cosa de la festa major però també crec que l’obra és oberta i lliure d'interpretació. D'aquesta manera vull intentar obrir l'imaginari del públic i que interpretin el que veuen amb les seves pròpies vivències. No vull que es quedin només amb les referències visuals que observen sinó que ho relacionin amb allò que han viscut.
Has notat alguna diferència en la rebuda de l'obra en el públic català i el francès?
Potser a França les referències de l’obra no són tan evidents, ni conegudes però crec que per gaudir d’aquesta obra no necessites conèixer les referències. Es tracta d’una festa i a tot arreu n’hi ha.
Hi haurà més representacions a Catalunya pròximament?
De moment, pel que fa a El dia de la Bèstia no en tenim prevista cap més, tot i que esperem poder tornar-la a presentar. Per a l'any vinent portarem a Barcelona, concretament al Teatre Hiroshima, la nova creació que estem preparant.
Aquest any ets artista associada a la Sala Hiroshima, què permet aquesta connexió?
Principalment, la Sala Hiroshima em permet presentar el meu treball també a Barcelona i apropar-me una mica més al panorama artístic català i barceloní. A més, em permet conèixer i estar en contacte amb artistes d'aquí amb els quals comparteixo experiències i idees.
Tenen algun punt en comú les obres que has creat fins ara?
Cada obra que he fet abasteix temàtiques molt diferents però totes parteixen de la idea d'inventar un cos, una corporalitat, que s'inspira de diferents pràctiques, cultures, representacions socials i històriques del cos; però també de referències pictòriques, cinematogràfiques… a fi de posar en escena un univers físic que serà propi de cada obra.
Com és el teu procés de creació?
Depèn de cada projecte, ja que cada creació és un món.
Abans de crear una peça intento sempre portar la mateixa rutina. El que primer faig per cada creació és imaginar una sèrie de pràctiques físiques i protocols artístics com moviments, gests o accions. Aquests em permeten entrar en la matèria física de la peça artística i seran el nucli de la peça. Després cada peça es desenvolupa cap a diferents temàtiques.
D'altra banda també hi ha imatges, pel·lícules i escrits que alimenten el meu treball durant la creació.
Quines oportunitats t'ha portat viure a França?
Entre altres coses, França m’ha permès fer de la meva vocació i passió, un ofici i poder-ne viure.
Lorena Del Amor