El grup de música infantil i familiar Rovell d’Ou, amb gairebé 40 anys d’història, ha presentat recentment un nou CD, Jarana Rock, el tretzè treball discogràfic de la companyia, que inclou un repertori d’onze cançons pròpies i versiones d’estils musicals molt diversos. Sobre el nou disc n’hem parlat amb el vocalista del quintet, el vilafranquí Jordi Bové, al magatzem on assagen i on guarden tot el material de les seves actuacions.
Quan i com es va gestar el disc Jarana Rock?
El disc ha estat com un part, perquè ha estat molt dividit. Vam començar al juliol, però el productor, el David Palau, estava fent la gira de comiat de Joan Manel Serrat, per tant, vam haver de compaginar-ho. Quan tenia algun forat disponible, ens cridava i anàvem gravant. A part d’això, nosaltres també teníem feina. Vam haver de fer unes agendes especials per poder-lo fer realitat. Ara estem preparant un videoclip, que no serà d’una cançó sola, sinó d’una barreja i que presentarem aviat.
Per què vau escollir aquest nom?
Primer volíem que es digués Xirinola Rock, però jo vaig tirar per Jarana, perquè és quelcom més que una expressió de diversió, és un instrument musical de corda semblant a l’ukelele, que van trobar els conqueridors quan van anar a Amèrica i que es va portar cap aquí. Tot plegat ens va agradar perquè el que nosaltres fem durant l’espectacle és disbauxa musical.
Aposteu pel rock un altre cop.
Sí, en tots els disc de Rovell d’Ou el rock sempre ha estat present, perquè sempre ens ha agradat trencar una mica els esquemes en l’animació infantil, on tots els temes eren més folk. Nosaltres veníem d’allà, perquè èrem monitors de colònies, però tant jo com el Paton Soler ens vam endinsar en el món del rock. Hi ha qui ho va criticar, però al final tothom s’hi va afegir.
Com són els temes?
El darrer, Un xic de Rock el vam gravar l’any 2019, i en plena promoció, la covid va aturar-ho tot, i ens va quedar una mica orfe. A finals del 2022 va ser quan ens vam decidir a fer un altre disc, en veure que la cosa ja anava bé. Durant la pandèmia vaig buscar les cançons i lletres noves i el vam elaborar amb calma. Està format per temes propis com GalletTomaset, L’àvia Tona, Mira les ones o Clown, i d’altres versionats com Whatever you Want, Jumping Jack Flash o Highway to Hell.
Com respon el públic?
Al públic li agrada. Ara veus que pares i nens ballen junts. Tenim gent de totes les edats. Els més petits descobreixen el rock ballant i en gaudeixen i els pares en veure’ls s’afegeixen, i si a sobre els hi poses un cover que ells ja havien ballat de més joves, també s’ho passen bé.
Com són els vostres espectacles?
Jo sempre he interactuat amb el públic, aquesta és la meva feina. Jo sempre canto però miro el públic per veure què puc fer perquè vagi millor l’espectacle. De fet, tenim un repertori però no tenim un ordre, cosa que fa anar de corcoll els músics. Saben més o menys el que puc fer, però cada bolo i cada actuació és diferent, perquè el públic és diferent i, depenent del que respires, fas una cosa o una altra. Normalment quan em dirigeixo a la gent entre cançó i cançó els més veterans ja saben quina vindrà.
Aquesta manera de fer ha de ser una mica complicada per als músics.
Sí, perquè de vegades tenen totes les cançons, però em salto l’ordre previst. Si hi ha algun dubte i els veig amb cara de pòquer, aleshores els hi dic quina faré, sinó anem fent. La meva preocupació és que la gent participi, prioritzo això que no pas fer un repertori encorsetat.
Has de tenir un sisè sentit.
Per arribar aquí m’he fotut molts cops. Al principi de tot l’espectacle de vegades funcionava i de vegades no, i de mica en mica vas aprenent. De fet, quan comença l’espectacle, jo no hi sóc perquè estic mirant el públic, que fan, i els vaig analitzant.
Actueu durant tot l’any?
Sí, toquem tot l’any, però hi ha mesos que treballem més i d’altre menys. De fet, de vegades toquem diversos cops en un mateix dia, i quan no hi ha una actuació, fem altres coses com espectacles d’animació de petit format, que jo anomeno “rovellonets”. Actuem en escoles, festes majors, festes de barris i de vegades ens demanen per casaments, aniversaris, etc.
La logística no deu ser fàcil.
Sí, aquesta és la meva feina. El material no para d’entrar i sortir en furgonetes del magatzem. Cada any per l’estiu agafem gent, molts dels quals monitors, i podem arribar a ser 30 o 40 treballant. A l’oficina no parem de rebre comandes. Sí que hi ha Rovell d’Ou, que és el que més ens agrada, però hem de fer altres coses per poder viure tot l’any. Com més oferta tens, més possibilitats tens d’omplir agenda. Al Carnaval, per exemple, vam participar en 54 events i per Nadal també vam tenir cinc o sis parcs muntats en diferents pobles amb inflables, jocs, tallers, etc.
Olga Aibar Toro