L’espectacle Un casal de fusta centenari, protagonitzat per l’actor, músic i clown vilafranquí Fulgenci Mestres, va donar el passat dissabte el tret de sortida a la celebració del centenari del Teatre del Casal de Vilafranca, una joia noucentista al cor del Penedès inaugurada el 1921, obra d’Andreu Audet, l’arquitecte del Paral·lel, i fruit de la iniciativa civil i l’impuls de la Societat La Principal. El programa de commemoració d’aquests primers cent anys d’història i activitat ininterrompuda inclourà 22 accions més en els pròxims dotze mesos i s’estendrà fins a la Festa Major de Vilafranca de 2022.
Abans de l’espectacle, les paraules de Marcel Esteve, vicepresident del Casal Societat La Principal; Antoni Herrera, subdirector general de Protecció i Promoció de la Cultura Popular i Tradicional; Pep Morella, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya; i Pere Regull, alcalde de Vilafranca, van recordar “l’esperit interclassista, lliure i obert” amb què es va fundar aquest teatre el 24 de juliol de 1921.
Una cinquantena d'artistes, van participar en l'espectacle Un casal de fusta centenari, creat per Valeri Laguna i Manel Güell. Fulgenci Mestres, "Genci" (Dagoll Dagom, Comediants, La Fura dels Baus, Monti & Cia, Circ Roncalli), caracteritzat de Carablanca, va fer un recorregut pel passat i el llegat de la sala vilafranquina, testimoni de la història cultural del país amb obres, estrenes cinematogràfiques i concerts emblemàtics, des de la representació de Terra baixa, als espectacles de La Cubana o Els Joglars, els protagonistes de la Nova Cançó o l'últim concert de Carles Sabater.
Una joia del Paral·lel al cor del Penedès
Antoni Gaudí va dir “Audet canviarà el Paral·lel”, i així va ser. Andreu Audet hi va construir cinc teatres a la capital catalana, avui desapareguts o remodelats: l’Apolo (1901) el Saló Arnau (1903), l’Onofri-Condal (1903), antecedent del Condal, el Pavelló Soriano (1900), avui Teatre Victòria, i el Teatre Gayarre (1908). A l’estiu del 1921 va construir al cor del Penedès el Teatre del Casal, un teatre a la italiana, amb estructura de fusta vista i parets d'obra, de grans dimensions i per a 2.500 persones, en la qual aplicaria el mateix model que havia implantat al Paral·lel.
Va obrir les seves portes el 24 de juliol de 1921, amb la representació de l’òpera Aida, i cent anys després es conserva intacte, tant en l’esperit com en la forma, tal com el van desitjar els socis fundadors i com el va projectar el seu arquitecte. És possible que sigui l’únic cas a Catalunya.
Un mosaic d’accions 2021-2022
El programa de commemoració del centenari del Teatre del Casal incorpora les arts visuals, amb dues accions a les parets del seu vestíbul exterior encarregades a Mireia Camacho i Toni Ortiz i basades en la tècnica de l’anamorfosi, l’audiovisual, amb una peça documental sobre la història del teatre, i la recerca i recuperació de la memòria, amb un llibre de Joan Solé Bordes sobre la generació que va aixecar el teatre i la Vilafranca del 1920 i amb una exposició a la Capella de Sant Joan de Toni Galitó, que recollirà testimonials amb records vinculats a espais del teatre.
Un cicle de xerrades al voltant dels processos de creació, producció i exhibició, un seguit d’espectacles i un projecte amb nois i noies de primària de les escoles de Vilafranca al voltant de la potència transformadora de la narrativa teatral completen el mosaic d’accions dissenyat per a la commemoració d’aquest espai emblemàtic. Al llarg de 2022 també es presentarà l’avantprojecte de remodelació de l’equipament.