La capella de Vinseum acollirà a partir de divendres, i fins el 24 de març, l'exposició Sireni & CO. De quan el Penedès era un mar. Es tracta d'una mostra on es donarà a conèixer el fòssil excepcional d'un mamífer marí, el Metaxytherium catalaunicum, que va viure al Penedès fa 16 milions d'anys, quan era un paisatge tropical cobert per mar. El sireni de Mas Romeu és un dels sirenis fòssils del miocè més complert que s'ha trobat fins ara a tota la península ibèrica. Es tracta d'un holotip, és a dir, un exemplar únic, i de gran interès científic que serveix per descriure una nova espècie. La inusual deformació òssia de la mandíbula, una anomalia patològica que podria ser deguda a un tumor poc agressiu, també el fa un element de referència i d'estudi important.
El fòssil va estar oblidat durant més de 60 anys en un magatzem de Vilafranca propietat de la família Mullol. Pels volts de 1930, mossèn Lluís Via el va redescobrir i el va identificar com a restes del sireni fòssil. Va convèncer el seu propietari perquè el cedís a la secció de Geologia del Museu de Vilafranca. Tanmateix, no va ingressar al museu fins al març de 1944, quan els nous propietaris del magatzem, Antoni Puig i Joaquim Miró, van fer-ne donació. Un cop el fòssil va arribar al museu se'n va extraure el crani gairebé sencer i la mandíbula. Els fragments de costelles i vèrtebres es van perfilar. L'any 1989 el doctor Giorgio Pilleri, de la Universitat de Berna, el va classificar com una nova espècie de sireni: Metaxytherium catalaunicum.
L'exposició respon a la voluntat del museu de visibilitzar la seva col·lecció de paleontologia, formada per prop de 5.000 registres, majoritàriament de fòssils trobats en l'àrea del gran Penedès. Aquesta col·lecció està catalogada i és accessible als investigadors, però fa anys que no s'ha pogut exposar al públic. Es va iniciar als anys 30 del segle XX i inclou sis holotips, entre els quals es troba el del sireni. Tal i com explicava Anna Mascaró, una de les comissàries de la mostra: "el fons de paleontologia de Vinseum ens permet submergir-nos en el Penedès del miocè i interpretar part de la història remota d'aquest territori". Així, un dels al·licients d'aquesta exposició és que es podrà descobrir com era l'entorn del sireni i amb qui compartia el seu hàbitat. També la reproducció a tamany real d'un sireni, creada per l'empresa Quagga a partir de les restes fòssils conservades al museu. L'estudi del fòssil ha permès conèixer més sobre com podria haver estat el seu aspecte extern. Per exemple, a partir de la longitud del crani (43 cm), s'ha pogut estimar que l'exemplar conservat al museu tenia 3,69 m de llargada i pesava uns 927 quilos.
El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca, Raimon Gusi, incidia en la importància d'aquesta peça, reconeguda internacionalment: "és la millor que tenim al museu". A més, el Sireni ajudarà a entendre el món de la paleontologia i els fòssils, sobretot als més petits, per a qui s'ha organitzat visites escolars: "és la millor forma d'explicar el nostre passat", assegurava Gusi.
El sireni de Mas Romeu serà la figura central d'una exposició en la qual es podran veure més de 70 fòssils. Estarà penjat al centre de la capella, amb plafons al costat i dues pantalles on s'explicarà la formació del Penedès fa 16 milions d'anys i els diferents ambients marins que existeixen. Des de Vinseum, Jordi Ribas explicava que, a l'entorn de la peça s'han organitzat un seguit d'activitats paral·leles, entre les quals una visita a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, de Sabadell, una altra al Parc del Foix, un tast de vins minerals, i una visita comentada a l'exposició a càrrec de la narradora i actriu Jordina Biosca. També es durà a terme l'activitat educativa Fossilitzem-nos, per a escolars i adults, amb reserva prèvia a:
La mostra està organitzada pel Museu de les Cultures del Vi de Catalunya amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i el suport de l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, els Amics del Drac de Vilafranca, les empreses Llopart i Xerigots i El Periódico de Catalunya.